martes, 14 de diciembre de 2010

Donant saltirons al cotxe

He trobat cançons que em tornen el bon humor. Amb elles tornen el somriure, els peus comencen a moure's i no m'importa que em vegin cantussejant i gesticulant mentre condueixo cap al treball o parada al semàfor. Quan sonen m'oblido de cites importants, de la tirania de l'efectivitat i el rellotge i em quedo amb el cotxe aparcat uns minuts més per alegrar-hi, cantándomelas una i altra vegada. No hauria de explicar-ho - gairebé sempre sóc gelosa dels meus plaers privats - però no puc deixar d'escoltar...

"escolta", piquer, dame aire con tu abanico,

"que soc de barcelona i em moro de calor".

Avui he decidit recordar el meu rovellat català així que perdó pels errors comesos però el Fuster del segon cognom patern de vegades demana guerra.

 

Frase del dia : " Lo que tienes que pensarte es si de verdad el zumo compensa exprimir la  fruta". (De la película, la vecina de al lado)

No hay comentarios: